Curiositats de Pokémon
Cada 27 de febrer és el dia de Pokémon, ja que se celebra que en aquest dia, però de l’any 1996, es va publicar al Japó el primer videojoc de la saga: el Pokémon Rojo y Pokémon Verde. A més de tots els jocs i l’anime, s’han fet pel·lícules, llibres, mangues, música… I un parc d’atraccions! Així que volem celebrar tot aquest llegat amb unes quantes curiositats de Pokémon:
Pokémon és la franquícia de mitjà més exitosa de tots els temps, amb uns ingressos de més de 60 miliards de dòlars.
El videojoc és la segona saga amb més beneficis (després de Mario) i l’anime és l’adaptació d’un videojoc amb més èxit (més de 1000 episodis a 169 països).
La paraula Pokémon és la contracció de la marca japonesa Pocket Monsters (ポケットモンスター Poketto Monsutā), que significa monstres de butxaca.
Pel que fa a la pronunciació, en el cas d’Hispanoamèrica es pronuncia /pokemón/. A Espanya i a Catalunya, tanmateix, es pronuncia /pokémon/ amb accent pla.
El creador de Pokémon s’anomena Satoshi Tajiri i es va inspirar en una de les coses que més li agradava de petit: la recol·lecció i col·lecció d’insectes.
I sabríeu dir quin és el seu Pokémon preferit? Si heu pensat en Poliwhirl, ho heu encertat.
Els Pokémon estan basats en animals i criatures mitològiques.
Per exemple, Drowzee s’inspira en un tapir; Zygarde i les seves diferents formes en el nòrdic Loki i els fills d’aquest Déu de l’Engany; i Groudon, Kyogre i Rayquaza en les criatures bíbliques Behemot, Leviatan i Ziz
És el mateix cas pel que fa als noms dels Pokémon. Per exemple, Pikachu és la unió de l’onomatopeia japonesa d’espurna ‘pikapika’ i de xiscle ‘chūchū’.
Que per cert! Pikachu també té la seva pròpia moneda. L’illa de Niue (Pacífic Sud) en va fer unes quantes per a les seves monedes d’1 dòlar.
Seguim amb les curiositats de Pokémon. Originalment, a l’anime la idea era que els Pokémon parlessin, però, com bé sabem, finalment tan sols li van atorgar aquest do a Meowth com una excepció.
Tot i això, a la pel·lícula que commemora el 20 aniversari de Pokémon vam tenir el primer diàleg de Pikachu.
Ja que estem, voldríem comentar que Meowth és la contrapart de Pikachu. Són com el ratolí i el gat. Això es percep a la perfecció a l’anime, veient el bàndol que ocupa cadascun.
De fet, si us fixeu bé en la Pokédex, Pikachu és el número 25 i Meowth el número 52.
I si Pikachu no hagués set la mascota de Pokémon, qui ho hauria set? Segurament Eevee.
A més d’haver protagonitzat un videojoc, ha set el protagonista de molts episodis especials, és el Pokémon amb més evolucions i dels que més merchandising ven.
Però sabeu quin va ser el primer Pokémon que es va crear? No, no va ser ni Pikachu, ni Bulbasaur, ni Charmander… Va ser Rhydon! Així ho va explicar en Ken Sugimori, un dels dissenyadors de la primera generació.
Per això, quan entres al gimnàs de Pokémon Rojo i Pokémon Azul hi ha una estàtua seva.
Els Pokémon de tipus Psíquic eren els que predominaven a la primera generació, la seva única debilitat era el tipus Insecte i aquests tenien poca presència.
Per aquest motiu, a la segona generació, van afegir els de tipus Sinistre i Acer i van fer que els atacs Fantasma fossin efectius contra els Psíquic.
En els jocs de la primera generació, a l’entrada de la Mazmorra Rara, hi ha un personatge que parla sobre un Pokémon rosa amb flors.
Però aquest, anomenat Munna, no es veu fins a la cinquena generació.
En els orígens del còmic de Pokémon, Clefairy era l’elegit per ser la cara de Pokémon i la primera elecció d’Ash.
Però quan van preparar l’adaptació de TV, van canviar d’idea a favor de Pikachu. Van pensar que els joves s’identificarien més amb Pikachu, ja que donaven més ganes d’abraçar-lo.
Una curiositat molt òbvia però en la qual segurament més d’una persona no s’hi haurà fixat, és que les tres primeres aus llegendàries, Articuno, Zapdos i Moltres, porten els números en castellà ‘uno’, ‘dos’ i ‘tres’ al nom.
Viatgem una mica més enllà, fins al Pokémon Negro i Pokémon Blanco.
Aquí ja podem veure com els Pokémon Cobalion, Terrakion, Virizion i Keldeo s’inspiren en Athos, Porthos, Aramis i d’Artagnan de Els Tres Mosqueters.
Ah, i que no t’enganyin! Mew no pot fer tots els moviments Pokémon. Hi ha un atac que no pot realitzar: el Cometa Draco.
Aquest sol es pot aprendre pel Tutor de Moviment, però solament l’ensenyarà a un Pokémon de tipus Drac.
Ho-Oh és un Pokémon llegendari de la segona generació i protagonista del Pokémon Oro.
Però a l’anime ja el podem veure a l’inici de la sèrie. Ash veu de sobte un Pokémon llegendari volant i això l’inspira a continuar endavant. Un temps més tard veiem que es tracta d’Ho-Oh.
A la sèrie, sempre se’ns ha mostrat a Charizard com un Pokémon gran i alt.
Us sorprendria saber, doncs, que en teoria, aquest Pokémon de foc mesura 1.70, així que possiblement molts de vosaltres sou més alts que ell.
Hi va haver un episodi en particular de Pokémon que va passar a la història, en què veiem a Porygon per primer (i darrer) cop.
Les múltiples explosions que hi havia a la batalla d’aquest capítol van provocar al voltant de 700 atacs epilèptics al Japó.
I acabem aquestes curiositats de Pokémon desmentint una llegenda que possiblement trencarà les creences de més d’una persona… Pitjar amb força el botó A o B cada cop que llençàvem la Poké Ball no servia de res!
Les captures es calculaven amb fórmules matemàtiques en què no afectava en absolut prémer un botó.
