Shigeru Mizuki

posted in: Manga i anime

El protagonista d’avui és el geni Shigeru Mizuki (水木 しげる): mangaka, mestre dels yōkai i gran historiador. Al llarg de tota la seva carrera, en Mizuki no va deixar de mostrar la seva profunda comprensió de l’ànima humana i l’empatia que sempre va sentir per totes les formes de vida.

Va néixer el 8 de març del 1992 a Osaka, amb el nom de Shigeru Mura, però va créixer a Sakaiminato (prefectura de Tottori). Va passar gran part de la seva infància com un cercabregues, començant baralles i participant en guerres infantils amb altres nens del veïnat. Tanmateix, de petit vas mostrar un talent particular per l’art. A primària, els seus professors van organitzar una exhibició dels seus treballs. D’altra banda, es va interessar per tot allò sobrenatural. Una veïna gran, a qui anomenava «NonNonBa», li explicava moltes vegades històries de fantasmes.

En Shigeru Mizuki va ser reclutat el 1942 per lluitar a Papua Nova Guinea durant la Guerra del Pacífic, una experiència que el va marcar enormement. Va contraure la malària, va presenciar la mort de diversos amics i, a causa de les ferides d’una explosió, li van amputar el braç esquerre (lamentablement era esquerrà). Uns anys més tard, en Mizuki va publicar Operación Muerte, on narra la seva dura experiència a la guerra. Gràcies a aquesta història va guanyar el Premi Essencial Patrimoni del Festival Internacional del Còmic d’Angulema 2009 i el Premi Eisner 2012 al millor material estranger.

Després de la guerra, en Shigeru Mizuki va tornar al Japó i va treballar fent una mica de tot: des de lloguer de bicitaxis fins a peixater. També va començar a aprendre a dibuixar amb la mà dreta. En un viatge a Kobe, es va enamorar d’un bloc de pisos, The Mizuki Apartments, i els va comprar. D’aquí prové el seu nom artístic.

Va ser en aquesta època quan va conèixer un artista de kamishibai (contes que es narraven amb el suport d’il·lustracions fetes en paper) i va començar la seva carrera com artista professional creant els dibuixos que acompanyaven les narracions. Una de les sèries preferides en què va treballar va ser Hakaba Kitaro d’en Masami Ito.

L’entreteniment de masses va anar canviant, el manga va esdevenir més popular gradualment i en Mizuki també va voler provar-ho. Així que, el 1957, amb 35 anys, va publicar el seu primer còmic: Rocketman. Sí, com podeu veure, es tracta de la seva versió de Superman. També va fer les seves versions de Plastic Man o Bugs Bunny, encara que sempre amb un toc japonès.

El pare d’en Mizuki treballava al Consolat Americà i li portava còmics dels Estats Units. Els seus preferits eren els còmics de terror, com Tales From The Crypt o The Vault of Horror.

Amb el permís d’en Masami Ito, el 1960, en Shigeru Mizuki va fer la seva pròpia reimaginació de Hakaba Kitaro, creant un món en què els humans convivien amb els yōkai. Va rodejar al protagonista, en Kitaro, amb una gran quantitat de personatges originals. Però al principi no va tenir èxit, ja que era massa fosc i polític. Aquell mateix any, el 1960, es va casar amb la Nunoe Mura i van començar a formar una família. A més de ser un matrimoni, ella també va ser la seva assistenta i mànager. El 2008, la Mura va publicar la seva pròpia autobiografia: GeGeGe no Nyōbō.

El 1961, va reviure un altre personatge de kamishibai, Sanpei the Kappa, i el 1962, va adaptar L’horror de Dunwichde H.P. Lovecraft amb Footsteps from the Depths of the Earth. En Shigeru Mizuki va fer el seu primer gran èxit el 1965 amb el manga TVKun, una fantasia protagonitzada per un nen amb poders màgics.

El 1967, en Shigeru Mizuki va agafar el seu sobrenom d’infància i va reimaginar la història d’en Kitaro com a GeGeGe no Kitarō. La història es centra en en Kitaro, l’últim supervivent de la Tribu Fantasma, i en les seves aventures amb altres yōkai. Amb aquesta obra en Mizuki va iniciar el yōkai boom, fent que molts japonesos s’enamoressin d’aquests esperits. Ara sí que l’obra va ser un èxit rotund.

GeGeGe no Kitarō es va adaptar en diversos animes, pel·lícules d’acció real i més de 10 videojocs. En la primera i segona adaptació en anime, l’Isao Takahata va dirigir dos episodis, així com l’opening i l’ending de la versió de 1971.

En Mizuki va seguir amb la sèrie uns toms més i després va decidir provar una cosa ben diferent…

Aleshores, en Shigeru Mizuki es va apropar una mica més al gekiga i, el 1971, va publicar Hitler: La Novela Gráfica (títol de la versió en castellà). Un manga biogràfic que narra la vida del Führer des de la seva joventut com a pintor fins a la seva mort.

El 1977, va arribar NonNonBa. Es tracta d’un relat autobiogràfic en què en Mizuki explica els seus records de la infància de la dècada del 1930 i les històries de l’anciana NonNonBa, que el van fer descobrir el món dels yōkai. Va aconseguir el premi al millor àlbum per aquest relat al Festival Internacional del Còmic d’Angulema 2007.

En Shigeru Mizuki va explorar molts camins. El 1974, va escriure The Witch Monroe, sobre una Marilyn Monroe amb tocs sobrenaturals. I el 1977, va recuperar Kitarō per publicar una seqüela còmica sexual. El 1994, es va posar felí amb Nekogusa i el 2010, va recuperar el folklore amb Tono Monogatari.

Va ser un autor molt prolífic. D’obres que encara no hem mencionat volem destacar Showa: A History of Japan. Es tracta de la història del Japó, en format còmic, durant tota l’era Shōwa, que va des del 1926 fins al 1989. Aquesta etapa coincideix, al mateix temps, amb gran part de la vida de l’autor. També cal destacar la seva meravellosa ‘Autobiografía’ (títol de la versió en castellà), una obra en què abunda l’humor i el surrealisme característics de l’autor mentre va narrant la seva vida. Aquesta és potser la millor forma de conèixer-lo en profunditat.

En Shigeru Mizuki va ser un dels responsables que es recuperessin els yōkai, però també que es canviés la seva percepció. Gràcies a ell, van deixar de ser éssers aterridors i moralitzadors per convertir-se en uns éssers simpàtics, potser una mica trapelles. I això va fer que el públic es pogués apropar més a ells.

De fet, el 2005, en Mizuki va fer un cameo a la pel·lícula The Great Yōkai War d’en Takashi Miike. Allí apareix com el Gran Savi Yōkai, un personatge conciliador que reafirma el rol pacífic i juganer dels yōkai.

El 30 de novembre del 2015, amb 93 anys, en Shigeru Mizuki va morir d’un atac de cor.

Durant molts anys va ser poc conegut fora del Japó. Però, a poc a poc, les seves obres es van anar traduint al espanyol i van arribar aquí (Per sort!). Astiberri ha editat Kitaro, NonNonBa, Operación Muerte, 3, calle de los Misterios, Autobiografía, Hitler i Dentro de los yokais. D’altra banda, Satori ha estat l’encarregada d’editar Enciclopedia Yokai i està a punt de publicar Cuentos de un pasado lejano.