Search
Close this search box.

Funeral Parade of Roses

El 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, i per aquesta raó, volem recuperar la pel·lícula Funeral Parade of Roses (薔薇の葬列, Bara no Sōretsu). Obra mestra de Toshio Matsumoto, és una fita del cine queer japonès i va fer el que poques obres de la nouvelle vague (nova onada) internacional van aconseguir: portar l’experiència queer al primer pla.

Funeral Parade of Roses se centra en la subcultura gai al Japó de finals dels anys 60. És una pel·lícula que escapa qualsevol categorització directa en barrejar melodrama, comèdia, terror, documental i cine experimental. La història segueix a l’Eddie, una persona trans que treballa en un bar nocturn de Tòquio. La pel·lícula presenta una sèrie d’escenes que retraten la vida nocturna de la ciutat i les experiències de l’Eddie amb els seus clients i amants. A més de la trama principal, també inclou contingut addicional com entrevistes amb els personatges i pinzellades de la cultura popular japonesa de l’època.

L’actor que encarna el personatge principal és Shinnosuke Ikehata, sobrenom «Peter» (de Peter Pan), conegut pel seu paper posterior a Ran, d’Akira Kurosawa. El jove Ikehata treballava com a ballarí a un club de Roppongi quan el van reclutar per a interpretar l’Eddie en el que seria el seu debut cinematogràfic als setze anys. Peter és una icona gai al Japó que ha interpretat molts personatges femenins o trans al llarg de la seva carrera, i també és famós com a cantant i per aparèixer en nombrosos programes de TV.

Funeral Parade of Roses es va estrenar el 1969 al Japó, en un moment de gran efervescència social i cultural. La dècada de 1960 va ser un període d’importants canvis a tot el món, i el Japó no en va ser una excepció. Aquesta obra es considera com un dels millors exemples del cine de la «nova onada» japonesa, que va sorgir a principis d’aquesta dècada i es va caracteritzar per una estètica innovadora, més llibertat creativa i un enfocament més proper a la realitat social de l’època.

Entre les característiques més rellevants del llargmetratge, podem destacar el seu estil visual innovador i experimental, el qual inclou tècniques d’edició i muntatge que juguen amb la percepció de l’espectador. En particular, aquestes tècniques acompanyen i harmonitzen amb l’estat psicològic dels personatges. En lloc de ser presentats com a figures exòtiques observades des de fora, el director ens convida a entrar a la ment d’aquests personatges i a ser partíceps dels seus pensaments, records i traumes. D’altra banda, cal esmentar que és notable la presència d’escenes explícites de sexe i violència al llarg de la pel·lícula.

En termes de representació LGBTI, Funeral Parade of Roses va ser una fita històrica del cine queer en oferir una alternativa a la rígida heteronormativitat que encara impregnava gran part de la producció que en aquell moment oferien fins i tot els cineastes més rebels. A més, la pel·lícula qüestiona la noció binària de gènere i proposa una visió més fluida i no normativa de la sexualitat i el gènere.

Aquí et deixem el tràiler de Funeral Parade of Roses.