Obon, la festivitat en honor als avantpassats
Del 13 al 16 d’agost se celebra l’Obon (お盆), una de les festivitats més importants de l’estiu al Japó. Aquests dies, les famílies donen la benvinguda als esperits dels seus avantpassats, es reuneixen per passar uns dies junts i celebren rituals pel descans d’aquestes ànimes. És crucial remarcar que, encara que es tracta d’una festivitat per recordar els difunts, l’Obon té un fort caràcter alegre i festiu, on es canta i balla i, a més, és una bona oportunitat per gaudir d’uns dies d’estiu en companyia de família i amics.
El nom formal en japonès de l’Obon és Urabon’e (盂蘭盆会), paraula que prové de l’assignació de kanji al vocable sànscrit uraban’na, que significa «penjar de cap per avall». Aquest significat prové d’una llegenda budista en la qual, Maudgalyayana, deixeble de Buda, va demanar consell al seu mestre quan es va assabentar que la seva mare estava castigada a què la pengessin cap per avall a l’infern. Buda li va dir que si celebrava un ofici en la seva memòria el dia 15 de juliol, la salvaria. Així ho va fer i la seva mare es va salvar. Per aquest motiu, el 15 de juliol del calendari antic, que la majoria de les regions del Japó han traslladat a l’agost en passar al calendari modern, se celebren rituals en memòria dels ancestres.
Abans que comenci l’Obon, com a regla general, el 7 d’agost, els familiars celebren el Nanukabon (七日盆), dia que es netegen les tombes dels seus avantpassats. El dia 12, just abans de la celebració, es compra a mercats a l’aire lliure tot el necessari: flors, ofrenes, espelmes, etc. El primer dia de l’Obon, el 13, les famílies preparen a casa un prestatge, el shoryodana (精霊棚), per rebre els esperits. Després visiten les tombes dels seus avantpassats i resen perquè les seves ànimes tornin a casa, però perquè no es perdin, s’encén un foc a l’entrada de casa anomenat mukaebi (迎え火) i es pengen fanalets. Com que es creu que els avantpassats tornen muntats en vaques i cavalls, també es col·loquen albergínies i cogombres punxats amb escuradents com si fossin les potes.
Al llarg dels dies que té lloc l’Obon, els esperits dels avantpassats són a casa, així que se’ls fan ofrenes i se celebren diversos oficis en la seva memòria. A més, també és comú visitar els shoryodana d’altres familiars. Durant les nits de l’Obon se celebra un ball que possiblement hauràs vist en moltes pel·lícules japoneses, el Bon Odori, que prové d’una dansa folklòrica anomenada nenbutsu (念仏) per donar la benvinguda als esperits dels difunts. Cada regió té un ball i música diferent, els quals proporcionen una gran riquesa i varietat a la cultura japonesa. Per exemple, Hokkaido és conegut per ballar la cançó Soran Bushi i a la prefectura de Shiga, la peça Goshu Ondo. Tot i això, el ball més típic del Bon Odori és un grup de persones girant al voltant d’una tarima anomenada yagura (櫓). Tothom pot participar en aquesta dansa, així que, si tens la sort de veure-la, t’animem a vestir un yukata (浴衣; vestimenta tradicional de cotó), posar-te a la rotllana i seguir el que van fent els altres mentre balles al ritme dels taikos (太鼓; tipus de tambor japonès).
L’últim dia de l’Obon, el 16, és el moment de l’adéu, l’okuribon (送盆). En aquesta jornada, les famílies participen en diversos rituals per acomiadar les ànimes dels avantpassats. En general, s’encén un foc anomenat okuribi (送り火) perquè els esperits tornin sans i estalvis al més enllà. És un procediment similar al mukaebi esmentat anteriorment. El caràcter de mukae significa «rebre» i el d’okuri «acomiadar», mentre que el caràcter que comparteixen, bi (火), equival a «foc». D’aquí el seu significat. De fet, un dels esdeveniments més coneguts que tenen lloc a l’Obon és el Gozan no Okuribi (五山送り火). En aquest, s’encenen fogueres enormes a les muntanyes que envolten Kyoto que, a vegades, formen caràcters de kanji i emblemes familiars.
Una altra de les celebracions més conegudes en aquest darrer dia de l’Obon és el Toro Nagashi, una processó de fanalets que se celebra en rius i mars. Aquesta també és una manera de guiar els esperits dels avantpassats de tornada a l’altre món. Aquest costum també pot diferir una mica depenent de la zona del Japó on se celebri i, entre elles, una de les més conegudes és la d’Hiroshima. Un moment visual molt màgic és quan coincideixen en una mateixa imatge el Gozan no Okuribi i el Toro Nagashi.
En definitiva, a causa de la importància de l’Obon, aquesta festivitat s’ha plasmat en diverses ocasions en la ficció japonesa, ja sigui al manga, l’anime, el cinema o la literatura. Per exemple, en el segon capítol de la versió animada de Sangatsu no Lion (三月のライオン; lit. El lleó de març), o en l’anime Suzumiya Haruhi no Yuutsu (涼宮ハルヒの憂鬱, lit. La Malenconia de Haruhi Suzumiya). A més, a la pel·lícula El temps amb tu (天気の子; Tenki no ko) de Makoto Shinkai, l’àvia Tachibana demana als protagonistes que pari de ploure perquè l’esperit del seu difunt marit pugui tornar a l’altre món el darrer dia de l’Obon. Com a curiositat, en aquesta fa un cameo Taki de Your name (君の名は; Kimi no Na wa).
