Momijigari al Japó: la tradició de contemplar la tardor
El momijigari (紅葉狩り) és una tradició del Japó que consisteix a contemplar els colors de la tardor i com aquests conformen un paisatge d’una bellesa única. Té lloc a l’octubre, novembre i desembre al Japó i és un dels principals atractius del país durant aquesta època.
Què significa el momijigari al Japó?
El nom d’aquest costum està compost per dues paraules: momiji (紅葉), també pronunciat com kōyō, que fa referència a les fulles vermelloses dels arbres a la tardor; i gari (狩り), que ve del verb «caçar». En aquesta temporada, els japonesos solen sortir a visitar temples, santuaris i paisatges naturals famosos pels seus arbres caducifolis, que es tornen de colors vermellosos, groguencs i ataronjats. En altres paraules, surten «a la caça» de les vistes tardorenques.
La bellesa d’aquest esdeveniment no és purament estètica, també representa un moment espiritual i simbòlic lligat al concepte budista que la vida és, en efecte, efímera.
En el període Heian (794-1185), el momijigari era una tradició molt estesa entre la classe noble. D’això parla el Man’yoshu (万葉集), l’antologia japonesa més antiga que es coneix, o el Genji Monogatari (源氏物語), considerada la primera novel·la de la història. Encara que existeixen diverses teories, és possible que el nom s’establís en aquesta època, ja que desplaçar-se a peu no era considerat un comportament digne d’un noble, però, en canvi, sortir a caçar sí que estava bé vist. Amb aquesta excusa, els aristòcrates sortien a caminar i contemplar les fulles de la tardor. Més endavant, en l’era Meiji (1867-1912), es va propagar el costum entre les classes més populars, i així fins al dia d’avui.
Els colors i les quatre estacions del Japó
Les varietats d’arbres més destacables en l’època del momiji són l’auró japonès, les fulles del qual adopten un característic color vermell i taronja, i el ginkgo, que es torna d’un groc vistós. El momijigari és un esdeveniment que rivalitza, tant en bellesa com en popularitat, amb el hanami (花見, contemplació dels cirerers en flor) a la primavera, la qual cosa atreu milers de turistes a l’any durant aquesta temporada. Per a l’ocasió, molts temples i jardins obren les portes en horari nocturn per a poder observar les fulles dels arbres amb il·luminacions especials.
Pot ser que alguna vegada hagis sentit dir que «el Japó té quatre estacions» i t’hagi resultat una miqueta estrany, ja que existeixen molts països en els quals aquest és el cas, veritat? Més que referir-se a les condicions climàtiques, al que al·ludeix aquesta expressió és a la gran distinció que mostren les escenes naturals japoneses en cada estació de l’any. A l’hivern, la neu ho cobreix tot en moltes zones; a la primavera, es gaudeix de la bellesa de les flors; a l’estiu, la temporada de pluges treu el verd més esplèndid de la vegetació i, a la tardor, les fulles dels arbres omplen de color el paisatge. I tu, en quina estació prefereixes visitar el Japó?
