Rumiko Takahashi
Rumiko Takahashi (高橋留美子) és una de les mangakes amb més èxit del Japó. Les seves obres van ser molt importants per a l’èxit del manga i l’anime al nostre país i, no ho neguem, és una de les nostres artistes preferides. Nascuda el 10 d’octubre de 1957 a Niigata, ja des de petita va mostrar interès per la creació d’històries. Li encantava llegir les obres de shōnen manga que tenia el seu germà major. Durant la seva època universitària, Takahashi va començar a estudiar a la Gekigasonjuku, una escola de manga dirigida per Kazuo Koike (Lobo solitario y su cachorro, Golgo 13). Aquest entorn la va inspirar a professionalitzar-se com a mangaka.
El seu debut va ser el 1978 amb l’obra Kattena Yatsura, amb la qual va guanyar un esment d’honor en el 2n Premi Shogakukan Newcomer Comic Award i es va publicar a la Weekly Shonen Sunday. Aquesta va ser la predecessora de la primera gran sèrie de Takahashi: Urusei Yatsura. Urusei Yatsura, serialitzada a la Weekly Shōnen Sunday de 1978 a 1987, és un manga de comèdia romàntica i ciència-ficció que conta la història d’Ataru i l’extraterrestre Lamu, que creu ser l’esposa d’Ataru després que aquest se li declari accidentalment. Aquest manga va ser un èxit massiu, i la sèrie d’anime que va seguir va augmentar encara més la seva popularitat, consolidant a Rumiko Takahashi com una autora reconeguda al Japó.
El 1980, Takahashi va començar a publicar Maison Ikkoku a la Big Comic Spirits, una història més madura i romàntica ambientada en una pensió japonesa. A diferència de la comèdia eixelebrada d’Urusei Yatsura, Maison Ikkoku explorava les relacions humanes amb un toc de realisme. La història de Maison Ikkoku se centra principalment en les relacions que es desenvolupen gradualment entre Yusaku, un pobre estudiant vingut a menys, i Kyoko, una jove administradora d’una pensió que acaba d’enviduar.
A la fi dels 80, Takahashi va llançar una de les seves obres més icòniques, Ranma ½, serialitzada a la Weekly Shōnen Sunday de 1987 a 1996. Aquesta se centra en un jove artista marcial que, després de caure en una font màgica, canvia de gènere cada vegada que entra en contacte amb l’aigua freda. La sèrie va ser extremadament popular tant al Japó com internacionalment, sent un dels primers mangues de Rumiko Takahashi a aconseguir un gran èxit a occident, gràcies a la seva mescla d’arts marcials, comèdia i tocs de romanç.
L’any 1996, Takahashi va sorprendre amb Inuyasha, una història d’aventura i fantasia que barreja elements històrics amb llegendes japoneses. Aquesta sèrie va ser un èxit rotund i un dels pilars de la indústria de l’anime a nivell mundial durant els anys 2000. Aquesta història protagonitzada per Inuyasha i Kagome, i que es va serialitzar a la Weekly Shōnen Sunday, es va estendre fins al 2008 i va tenir adaptacions en anime, pel·lícules i altres mitjans, atraient a una nova generació de fanàtics.
A més d’aquestes obres, Rumiko Takahashi ha treballat en altres històries curtes i sèries com Rin-ne (2009-2017) o Mao (2019-present), en les quals va continuar amb el seu estil característic de barrejar el sobrenatural i la comèdia. Al llarg de la seva carrera, ha estat premiada amb diversos guardons, com el Premi Shogakukan de Manga en múltiples ocasions i, fa quatre anys, el govern japonès li va lliurar la Medalla d’Honor Morada per la seva «contribució al desenvolupament artístic i acadèmic».
L’estil de Rumiko Takahashi es distingeix per la seva habilitat per a crear personatges entranyables i complexos, així com per la manera en què combina elements còmics amb situacions dramàtiques i de fantasia. El seu treball ha influït a moltes generacions de mangakes. A través de les seves sèries, Takahashi ha demostrat una versatilitat narrativa única, capaç d’atreure tant a lectors joves com adults, assegurant el seu lloc com una de les figures més destacades en la història del manga.
