Els Set Déus de la Fortuna

El culte als Set Déus de la Fortuna (七福神) forma part d’un sistema religiós japonès derivat d’una combinació de creences indígenes i budistes, i fa referència a les deïtats Ebisu, Hotei Sama, Benzaiten, Bishamonten, Daikokuten, Jurōjin i Fukurokuju.

Aquestes divinitats tenen diferents procedències, incloent-hi l’hinduisme, el budisme, el taoisme i el sintoisme. A més, si hom ret homenatge als Set Déus de la Fortuna, és beneït i es salva de qualsevol desgràcia. La fe en aquest grup diví data de finals del període Muromachi (s. XVI) al Japó, es va popularitzar al període Edo (s. XVII-XIX) i ha persistit fins als nostres dies.

A continuació, us expliquem d’on provenen i què representen tots i cadascun dels Set Déus de la Fortuna.

Benzaiten (弁才天)

També anomenada Benten, és l’única figura femenina dintre dels Set Déus de la Fortuna. Benzaiten és una deessa del budisme japonès que sorgeix a partir de la deessa hindú Saraswati a l’índia. Simbolitza la música, les arts i el coneixement i sovint se la veu agafant una biwa o llaüt japonès. Hi ha diversos temples en honor a Benzaiten a Enoshima i ella és la deessa que representa la virtut de l’alegria.

Bishamonten (毘沙門天)

Originari de l’Índia, com Benzaiten, Bishamonten és el déu dels guerrers i el punidor dels malfactors. És un dels quatre guardians del budisme (四天王, shitennou) i sovint és representat amb un rostre seriós, portant armadura, amb una arma en una mà i una pagoda a l’altra. Bishamonten representa la virtut de la dignitat i la pagoda que agafa representa el tresor que custòdia i regala a la gent.

Daikokuten (大黒天)

A vegades és anomenat Daikoku i és la divinitat de la riquesa i la prosperitat. És l’equivalent japonès del déu Shiva, qui es va originar a l’Índia i va arribar al Japó durant el segle IX. Generalment, a les representacions de Daikokuten se’l veu somrient, amb una maça a la mà dreta i dempeus sobre farcells d’arròs. També hi ha un mite que és el pare d’Ebisu, el déu que veurem a continuació. Daikoku representa la virtut de la fortuna.

Ebisu (えびす)

Curiosament, és l’únic dels set que va néixer al Japó. A Ebisu se’l coneix per ser el déu del comerç i de la pesca i és especialment venerat per aquells que es dediquen a aquests sectors. Moltes vegades se’l pot veure amb un peix a la mà esquerra, una canya de pescar a la dreta i un barret puntegut. Com anècdotes cal destacar que al Japó pots agafar el tren a l’estació d’Ebisu i que existeix una cervesa japonesa, Yebisu, el nom de la qual prové del de la divinitat. Ebisu és també el déu que representa la virtut de l’honestedat.

Fukurokuju (福禄寿)

Déu de la riquesa, la felicitat i la longevitat. Tot indica que el seu nom prové de la versió japonesa de les paraules Fuku-roku-ju. Es diu que aquest déu és una combinació dels tres déus estel·lars de la Xina. Aquesta deïtat es caracteritza per la seva barba llarga, el seu front ample i per portar vestimenta xinesa. De vegades els animals que representen la longevitat (una de les virtuts de Fukurokuju) acompanyen aquest déu, com els cérvols, les tortugues o les grues.

Hotei (布袋)

Hotei és el déu que representa les virtuts de la felicitat i l’abundància. També és originari de la Xina i està basat en la reencarnació de Maitreya, un sant budista. Als dibuixos i escultures que tracten de plasmar-lo, es pot veure un monjo budista somrient i panxut amb un ogi o ventall cerimonial i un sac. A l’estranger, se’l coneix com el “Buda que riu”.

Jurojin (寿老人)

Finalment, Jurojin, qui prové de la Xina igual que els dos anteriors, Fukurokuju i Hotei, és el déu de la saviesa i la longevitat. Físicament, s’assembla bastant a Fukurokuju, de fet, sovint els confonen i fins i tot s’ha dit que els dos habiten al mateix cos. El bastó que agafa Jurojin té un pergamí o makimono lligat a ell. Al simbolitzar la longevitat, moltes vegades també l’acompanyen animals com els cérvols a les seves representacions.