Takeshi's Castle
En aquest article parlarem sobre el programa d’humor japonès que va marcar i va fer petar de riure a tota una generació, Takeshi’s Castle, conegut tradicionalment a Espanya com Humor amarillo. Fūun! Takeshi Jō en japonès, es va emetre al Japó, pel canal TBS, del 2 de maig de 1986 fins al 14 d’abril de 1989.
La premissa del concurs era simple. Per derrocar l’inexpugnable castell d’en Takeshi, del que Takeshi Kitano n’és l’amo, el general Tani dirigeix una força d’atac d’unes 100 persones (concursants) que han de superar nombrosos obstacles.
La TBS volia un nou programa de varietats. Uns anys abans de Takeshi’s Castle, el productor Kunihiko Katsura i Takeshi Kitano ja havien treballat junts en un altre programa, Waratte Pon!. D’aquesta forma, van decidir repetir amb ells però amb un nou format. La idea de Takeshi Kitano per Takeshi’s Castle era simular el que es feia als videojocs de Nintendo, però en el seu cos, per això el programa es va crear tenint en compte el concepte de fer una «versió en viu de Mario». Kitano també va dir que volia «recrear les aventures i els jocs de camp de quan era un nen». Per tant, es va decidir que l’element narratiu principal del programa seria un «castell», i la construcció del plató va ascendir a un preu total de 100 milions de iens (620 000 euros, actualment).
En cada programa, els concursants havien de superar entre 8 i 9 jocs d’obstacles per arribar al final i enfrontar-se a en Takeshi al seu castell. En total, més de 100 jocs es van crear pel programa, com La seta asesina (lit. El bolet assassí, en català) i les famosíssimes Zamburguesas (noms de l’edició espanyola). Com a curiositat, la prova que a Espanya es deia Los cañones de Nakasone (lit. Els canons de Nakasone, en català), a la versió original es deia L’estret de Gibraltar.
Als primers programes, la prova final consistia en un assalt al castell amb pistoles d’aigua. En entregues posteriors, van afegir-hi uns cotxes-tancs i, finalment, làsers i objectius sensibles a la llum. Si algun concursant aconseguia arribar aquí i derrotar a en Takeshi, guanyava, amb un premi que ascendia a un milió de iens, que equivalen avui dia a 6200 euros.
Takeshi’s Castle va tenir molt èxit, tant a dintre com a fora del Japó. De fet, es va retransmetre a més de 150 països i regions en tot el món, amb una gran influència en la cultura popular mundial, inspirant una gran quantitat de programes de jocs amb reptes físics. A Espanya, es va emetre per primera vegada des del 8 de juliol de 1990 fins al 4 de juny de 1995 per Telecinco, sota el nom d’Humor amarillo. Els dobladors, Juan Herrera Salazar i Miguel Ángel Coll, modificaven la versió original i s’inventaven els diàlegs, noms dels concursants, proves, etc. Aquesta llibertat va aconseguir causar un gran impacte a la societat espanyola, sent el concepte més famós el «chino cudeiro».
A partir del 28 de gener del 2006 es va tornar a emetre per Cuatro, amb una actualització del doblatge i nous comentaris de Fernando Costilla i Paco Bravo. Es podia veure els dissabtes i diumenges de 15:00 a 16:30, fins que el dissabte 9 de juny de 2007 es va emetre l’últim programa, el número 140. I, per sorpresa, el 2023 va tornar Takeshi’s Castle amb nous episodis.
