Tatuatges al Japó: de l'irezumi tradicional a l'estigma actual

Els tatuatges al Japó, coneguts com a irezumi (入れ墨), han tingut una història complexa. Encara que avui dia continuen estant mal vists en molts contextos, el seu origen es remunta a segles enrere i està profundament lligat a la cultura, l’espiritualitat i la identitat social japonesa.

Orígens dels tatuatges al Japó

Els orígens dels tatuatges al Japó no estan del tot clars. Trobem indicis de l’existència d’aquesta pràctica en obres tan importants com el Kojiki (古事記) i el Nihonshoki (日本書紀) i en restes arqueològiques del període Jōmon (entre el 14.000-400 a. C. aproximadament), que ens confirmen que al Japó ja des de l’antiguitat alguns grups de persones tenien el costum de tatuar-se amb una finalitat espiritual i decorativa.

També se sap que, en el sud del Japó, específicament a les illes Amami i Ryūkyū, hi havia un costum en la qual les dones es decoraven amb un tatuatge anomenat hajichi (ハジチ), que anava des de la punta dels dits fins al colze. O també que entre els ainu, un poble indígena de Hokkaidō, les dones es tatuaven les mans i la zona al voltant dels llavis.

Després d’una època en què el tatuatge va deixar d’estar tan present en la societat japonesa, en el període Edo (1603-1868) aquesta pràctica va ressorgir. Es va començar a popularitzar entre aquells que treballaven en la construcció, en festivals i en l’extinció d’incendis, entre altres. Els motius són diversos, però sembla que destacaven com a símbol de protecció. També de fidelitat entre les prostitutes i els clients per a prometre’s amor etern. No obstant això, també es va començar a estendre entre aquelles persones relacionades amb la yakuza.

A mesura que la demanda d’aquesta pràctica anava augmentant, els dissenys van començar a guanyar grandària i complexitat. És en aquest moment en què aquest grup de tatuadors professionals, coneguts com a horishi (彫師), comença a augmentar i a guanyar més reconeixement.

En algunes èpoques, els tatuatges també es van utilitzar com a càstig per a delinqüents, marcant-los en la cara o a les mans. D’aquesta manera es van convertir en una manera de marcar estafadors i per a tenir controlats els estrats més baixos de la societat, sobretot en els segles XVII.

Prohibició i regulació en el període Meiji

No va ser fins al període Meiji (1868-1912) que, en un Japó disposat a “occidentalitzar-se” i a obrir-se a la resta del món, els irezumi van ser regulats pel Govern, preocupat perquè a Occident es pogués veure aquest costum com a primitiu. Una conseqüència molt important que va tenir aquest fet és que va afectar moltíssim els pobles de les illes Ryūkyū i els ainu de Hokkaidō, on aquest costum era un tret molt característic de la seva cultura.

Al costat del fet que cada vegada eren més populars entre la yakuza, que els donava un estatus i una marca personal, els tatuatges es van convertir en un senyal de criminalitat i estigma.

Actualment, els tatuatges no són ni molt menys il·legals, però sí que encara arrosseguen tal estigma que ho trobem reflectit amb el fet que en nombrosos onsen i gimnasos avui dia està prohibit entrar si estàs tatuat.