Tsukimi, el festival japonès de la lluna

Entre setembre i octubre, al Japó se celebra el tsukimi, el festival japonès de la lluna, una dels celebracions tardorenques tradicionals del Japó. Durant aquesta festivitat, els japonesos es reuneixen per a contemplar la lluna plena, oferir dolços tsukimi dango i agrair per les collites.

D’acord amb l’antic calendari lunisolar, el vuitè mes, corresponent a aquesta època, és el millor moment per a admirar la lluna, que es mostra més bonica i brillant de l’habitual. No obstant això, el tsukimi (月見) no sols consisteix a gaudir de les vistes, sinó que també guarda una estreta relació amb la gratitud per les collites de tardor, per això el menjar és un component imprescindible d’aquesta celebració.

Origen i història del tsukimi

No és un secret que el costum d’admirar la naturalesa formi part de la identitat cultural del Japó des de l’antiguitat, exemple d’això el hanami o el tsukimi.

El fet d’observar la lluna en un moment específic, entre la noblesa, va aparèixer al país durant el període Heian (794-1185) per influència de la Xina. L’aristocràcia d’aquesta època gaudia contemplant la lluna des de barques mentre escrivien i recitaven poesia, i bevien sake.

Més tard, en el període Edo (1603-1868), aquesta tradició es va estendre entre les classes més populars: el que abans es feia simplement per motius estètics, va començar a tenir una forta connexió amb l’agricultura.

Tradicions i símbols del festival japonès de la lluna

D’aquesta tradició encara trobem alguns costums que perduren avui dia, com la de beure alcohol i menjar tsukimi dango (月見団子), uns pastissets blancs en forma de bola fets d’arròs, sucre i aigua. Aquests se solen col·locar en forma de piràmide com a ofrena per a agrair les collites juntament amb altres aliments de temporada, com castanyes i moniatos. També és tradició penjar cinc o deu branques d’eulàlia (miscanthus sinensis), semblants a les espigues de l’arròs, per a protegir les collites dels mals esperits.

És possible que en algun anime o manga hagis sentit parlar que les marques que es poden veure en la superfície de la lluna formen la silueta d’un conill pastant mochi (餅). Una teoria explica que el procés de pastar mochi, anomenat mochitsuki (餅搗き), sona molt similar a mochizuki (望月), «lluna plena» en japonès. Però d’on ve el conill? Això es relaciona amb una antiga llegenda budista. Aquesta diu que, en l’antiguitat, hi havia un ancià que es guanyava la vida tallant bambú i, un dia que tenia molta gana, va demanar menjar a diversos animals. Cadascun li va portar alguna cosa de menjar: el mico, unes nous; la guineu, un peix; però el conill, que no tenia res comestible per als éssers humans, es va oferir a si mateix. L’ancià va resultar ser el déu de la lluna i, commogut pel que havia fet el conill, se’l va emportar amb si perquè pogués viure amb ell per sempre.

Si tens l’oportunitat de participar en la celebració del tsukimi, fixa’t bé en la lluna i pot ser que vegis els conills.