Burakumin: els “intocables” del Japó i la seva història

Encara que el Japó sol considerar-se una societat homogènia, existeix una minoria històricament discriminada des de fa segles: els burakumin (部落民). Sovint coneguts com la “casta invisible” del Japó, els burakumin no es diferencien físicament ni culturalment de la resta de japonesos, però encara avui sofreixen estigmes socials relacionats amb l’origen i les professions dels seus avantpassats.

Les estadístiques són poc precises i varien molt: s’estima que hi hauria entre 1 i 3 milions, segons el partit polític que les publiqui. La informació que es té sobre les seves condicions de vida també varia segons aquests. Segons la Lliga per a l’Alliberament Buraku (Buraku Kaihō Dōmei, 部落解放同盟), l’organització que advoca pels drets d’aquest col·lectiu, hi ha entre 3 i 5 milions.

L’origen històric dels burakumin

Per a entendre l’origen d’aquesta particular forma de marginació, ens hem de remuntar al Japó de l’antiguitat. La discriminació d’aquest grup es basa, principalment, en la localització i les professions que exercien els seus avantpassats: tots aquells considerats pàries de la societat, per un motiu o un altre, van acabar fent tasques relacionades amb els treballs coneguts avui dia en anglès 3d jobs (dirty-bruts; dangerous-perillosos; demeaning-degradants). Un exemple serien els enterradors de cadàvers i els botxins. Un concepte clau totalment relacionat amb qualsevol classe de discriminació de classe relacionada amb la religió és la impuresa i, en aquest cas, aquestes professions eren considerades impures.

Ian J. Neary situa l’inici de les primeres idees enfocades a erradicar la discriminació que estaven sofrint els burakumin al voltant dels anys 1880, quan les idees liberals i socialistes començaven a aparèixer al país. Aquestes van animar a algunes persones burakumin a plantejar-se maneres de vèncer la discriminació que estaven sofrint.

Des de llavors, s’han seguit diferents estratègies, començant per la reconciliació (yuwa, 融和) i a canviar-se a si mateixos per a encaixar en la societat, passant per la militància amb l’incentiu que la culpa no havia de caure en ells, sinó en el sistema social japonès, que havia produït i reproduït comunitats buraku i perjudicis contra ells.

Encara lluitant per a erradicar la discriminació

Que el govern hagi respost en una certa manera a la problemàtica buraku ha estat, en part, gràcies al treball de les organitzacions d’aquest moviment social. Arran de les seves accions, l’any 1965 s’estableix la Dōwa Taisaku Shingikai (que podríem traduir com el Consell Deliberatiu per a la Integració dels Buraku). Per primera vegada el govern japonès admetia que una part de la població japonesa, els burakumin, sofrien discriminació i es comprometia a prendre mesures per a millorar la seva situació.

Arran d’això s’han anat activant lleis fins a l’any 2002 que es van centrar a millorar infraestructures dels buraku (les zones on solen habitar), les beques escolars, entre altres.

Actualment, les persones burakumin mantenen en part aquest estatus marginal: encara que solament poden ser identificats mitjançant el sistema de registre familiar (Koseki, 戸籍), l’estigma que reben per part de la societat japonesa en general continua vigent, especialment quant a trobar feina i casar-se.