Junko Tabei

La Junko Tabei (1939-2016) va ser una alpinista japonesa de renom mundial que va fer història en convertir-se en la primera dona a arribar al cim del mont Everest el 16 de maig de 1975. I no tan sols això, també va ser la primera dona a coronar els Set Cims, és a dir, les muntanyes més altes de cada continent. Després de l’Everest van ser el Kilimanjaro (1980), l’Aconcagua (1987), el Denali (1988), l’Elbrús (1989), el Vinson (1991) i el Puncak Jaya (1992). 

Tabei va descobrir la seva passió per l’alpinisme a l’edat de deu anys, després de pujar al mont Nasu, prefectura de Tochigi, en una excursió escolar. Després de llicenciar-se en Literatura Anglesa i Americana per la Universitat de Dones Showa, es va unir a diversos clubs de muntanyisme i va dedicar la major part de la dècada dels 60 a la seva passió. No trigaria a conquerir les cimeres més importants del Japó, inclòs el mont Fuji.  

Però el seu camí no va ser fàcil: com a dona en un món esportiu dominat pels homes, va haver d’enfrontar-se a la discriminació i el rebuig tant per part del públic general com d’alguns dels membres dels mateixos clubs als quals pertanyia. Tot i que aquests obstacles la seguirien al llarg de la seva carrera, Tabei es va mantenir ferma en la seva creença que «qualsevol amb dos peus que pugui caminar, pot escalar». 

El 1969, va fundar el Joshi-Tohan Club (Club de Muntanyisme Femení), exclusivament per a dones, amb l’eslògan: «Expedicions a l’estranger només per a dones». La primera expedició del club les va portar a l’Himàlaia el 1970, on van assolir la cimera de l’Annapurna III. 

L’èxit les va motivar a abordar el més gran repte de l’alpinisme: el cim de l’Everest. Tabei va posar en marxa l’Expedició de Dones Japoneses a l’Everest, però diverses dificultats van fer que no fos fins cinc anys més tard que el projecte veuria la llum. La falta de finançament i de patrocinadors, les crítiques públiques i la resistència per part del govern nepalès a atorgar-los l’autorització necessària van endarrerir significativament el procés. 

Després de la llarga espera, l’expedició va tenir lloc finalment el 1975. El grup va decidir seguir la mateixa ruta que l’escalador neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay van seguir el 1953, i l’ascens va ser feixuc… fins i tot les va sorprendre una allau! Dotze dies després, el 16 de maig, Junko Tabei va coronar el cim de l’Everest junt amb el seu guia xerpa Ang Tsering, convertint-se en la primera dona de la història en aconseguir-ho.  

El gran assoliment del grup de Tabei va impulsar la seva carrera i per fi es va guanyar el favor del públic, que va començar a veure-la amb uns altres ulls. Així que, no satisfeta amb haver conquerit l’Everest, Tabei va posar rumb cap al seu pròxim repte, els Set Cims, fita que completaria el 1992. 

Però Junko Tabei no només va ser influent per les seves gestes com alpinista, sinó també per la seva labor en la lluita per l’ecologia i la protecció del medi ambient. El 2000, va completar els seus estudis de postgrau en Ciències Ambientals, centrant la seva tesi en el problema de la degradació mediambiental de l’Everest causada per les expedicions i el turisme. Després va ser directora de la Himalayan Adventure Trust del Japó, una organització que treballa per preservar l’entorn de les muntanyes a escala mundial. També va dirigir i participar en escalades de «neteja» al Japó i a l’Himàlaia. 

Tabei va morir de càncer als 77 anys, havent coronat les cimeres més altes de 76 països i amb set llibres publicats al llarg de la seva trajectòria. Tot i que la van diagnosticar el 2012, res li va impedir continuar escalant i dirigint expedicions fins poques setmanes abans de la seva mort, el 20 d’octubre del 2016.

No cal dir que el seu llegat continua viu com un exemple de determinació, valentia i perseverança per a les dones alpinistes de tot el món.