Yasumasa Morimura: l’art de la imitació

posted in: Cultura japonesa

En Yasumasa Morimura (森村 泰昌) és un autor nascut a Osaka fascinat per l’autoretrat. A les seves obres intenta transmetre un impacte de bellesa combinant originalitat i còpia. Originalitat pel que fa a la seva transfiguració personal incloent-hi gènere, ètnia, edat i entorn històric. Al seu torn, la còpia consisteix en una clonació de la icona coneguda en qüestió amb una cura destacable.

Els seus treballs representen meticulosament reconstruccions d’obres mestres. Són obres conegudes a les quals afegeix un toc d’homenatge i paròdia. En general, es tracta d’interpretacions que algunes vegades resulten burlesques o satíriques o que intenten despertar emocions.

Entre la llarga llista de personatges plasmats a les seves instantànies hi ha Marilyn Monroe, Che Guevara, la Mona Lisa, Liza Minnelli, Audrey Hepburn, Frida Kahlo, Jodie Foster, Albert Einstein, Michael Jackson, Adolf Hitler, Mao Zedong, Diego Velázquez i les menines.

Ell mateix defineix que la seva identitat es troba dintre de tota la gamma de possibilitats, cosa per la qual qualifica la seva obra com “autoretrat obert”. No juga al transvestisme o simple provocació, sinó que planteja una reflexió en les convencions visuals i el que signifiquen. La rellevància social, el gènere i la història varien amplament.

En Yasumasa Morimura és una gran influència en la globalització cultural, eliminant barreres entre Orient i Occident. Essent ell japonès, s’apodera d’icones occidentals molt reconegudes a qui interpreta, havent de recórrer en moltes ocasions a una interpretació que inclou un canvi de sexe.

Una de les seves fonts d’inspiració artística és la figura de Cindy Sherman. Igual que la fotògrafa nord-americana, utilitza els mateixos recursos representatius tals com el maquillatge, les pròtesis i la vestimenta.

A més, és un admirador de l’obra de Warhol. De fet, en Morimura s’autodefineix com “el fill d’Andy Warhol”. El treball d’en Yasumasa Self-Portrait – After Marilyn Monroe (1996) va ser una de les temptacions interpretatives inevitables com a seguidor warholià.

A l’obra d’en Yasumasa Morimura es reconeix a primera vista la fotografia del personatge original que interpreta gràcies a l’encertat maquillatge, la postura, la indumentària i el pentinat. Així mateix, aquesta representació de Marilyn posseeix un tret que caracteritza el teatre kabuki, en el qual els homes interpretaven papers femenins.

No cal tenir un ampli coneixement cultural per introduir-se en el personatge, sinó que s’entra a l’obra simplement incitant sentiments instintius, a vegades de caràcter lasciu, amb l’exaltació que el transvestisme implica. Al seu treball, l’autor es desfà de la seva personalitat i assumeix amb narcisisme una imatge sensualment provocadora. Plasma en la retina una imatge que per uns segons s’incorpora a l’espectador i el capbussa en pensaments instintius sense tenir en compte res més que l’essencial. És a dir, reflecteix l’ostentació dels instints primitius, menyspreant altres aspectes personals, socials o històrics. D’aquesta manera, critica satíricament la indulgència de l’art pop occidental.

És realment curiós com, per exemple, en el cas de la seva imitació de Marilyn, per una fracció de segon fa la impressió que estem veient la clàssica fotografia de l’actriu estatunidenca. No obstant això, tot seguit, l’espectador pren consciència de la suplantació d’en Yasumasa malgrat la dificultat inicial fruit de la fidelitat escènica a la representació original. D’aquesta manera, l’autor pretén causar emocions controvertides i interrogants sobre la identitat sexual, social i cultural.