Els set samurais

El 1954, es va estrenar una de les millors pel·lícules de la història: Els set samurais (七人の侍; Shichinin no samurai), del mestre Akira Kurosawa (黒澤明), símbol del cinema japonès. 

La història transcorre al segle XVI, durant el període Sengoku (戦国, Estats combatents). Uns bandolers assalten i roben un poblat de pagesos a cada període de collita. Tanmateix, això canvia quan aconsegueixen l’ajuda de set samurais que juren defensar el poblat d’aquests bandolers.

Com a curiositat, diversos experts argumenten que és de les primeres pel·lícules en el qual uns quants herois s’uneixen per dur a terme una missió. 

Aquesta pel·lícula va ser una gran producció en el seu moment. No només la va dirigir el gran Akira Kurosawa, sinó que a més, actors de renom de l’època la protagonitzen, com Toshiro Mifune (三船敏郎), Takashi Shimura (志村喬) o Daisuke Katô (加東大介). En aquell moment, va ser la pel·lícula més cara produïda al Japó, amb un pressupost total de 125 milions de iens (776.000 euros, actualment). A més, va ser la segona pel·lícula més taquillera del país aquell any i va recaptar el doble de diners, ascendint a un total de 268 milions de iens (1.665.000 euros, actualment).

Part de l’alt pressupost va ser el llarg calendari de producció: després de tres mesos de preproducció, el rodatge es va fer en un total de 148 dies repartits al llarg de tot un any, quadruplicant el pressupost inicial. El cost elevat, junt amb la producció simultània de Godzilla (ゴジラ), va provocar que Tōhō tanqués la producció de la cinta, mínim, dues vegades. A més, Kurosawa es va negar a rodar les escenes del poblat als estudis de Tōhō, tal com es feia en totes les produccions. Així doncs, va fer construir tot un plató a Tagata (田方), a la península d’Izu (伊豆半島). El seu raonament era que això influenciava als actors, millorant la sensació d’autenticitat. 

Tōhō va donar llibertat creativa a Kurosawa i ell ho va aprofitar per experimentar amb l’ús de teleobjectius pel rodatge, que era poc comú en aquell moment, i fent servir múltiples càmeres, cosa que fa l’efecte a l’espectador de trobar-se enmig de l’acció. Tanmateix, no ens podem deixar un element clau de la pel·lícula: la pluja. L’ús que fa d’ella Kurosawa per marcar el to de les escenes d’acció és un dels elements visuals d’Els set samurais que va inspirar una gran quantitat d’obres. 

D’aquesta forma, la pel·lícula va competir en el Festival de Cinema de Venècia, aconseguint el Lleó d’Argent. Al llarg dels anys, diversos mitjans especialitzats l’han inclòs en les seves llistes de les millors pel·lícules de la història i, el 2018, va ser la pel·lícula de parla no anglesa més votada a la BBC. La seva repercussió no només es limita a les vendes i els premis, sinó que ha tingut una gran influència dins de la indústria cinematogràfica. Se n’han fet unes quantes adaptacions, sent Els set magnífics (John Sturges, 1960) el cas més conegut. Altres crítics també han vist similituds amb A Bug’s Life (John Stuges, 1960) o amb l’univers Star Wars, especialment l’episodi de The Clone Wars i The Mandalorian. 

Has vist la pel·lícula? Si és que no, et recomanem veure-la encaridament. No et defraudarà!