Dolços japonesos: què són els okashi, wagashi i dagashi
Els dolços japonesos, coneguts com a okashi, abasten una gran varietat de sabors i estils, des dels tradicionals wagashi fins als populars dagashi. En aquest article t’expliquem les seves diferències i alguns exemples coneguts.
Okashi (お菓子) és el terme que engloba tots els snacks i dolços en general. Dins d’aquesta categoria existeixen molts tipus de dolços diferents, entre els quals trobem els wagashi i els dagashi.
Wagashi, els dolços japonesos tradicionals
Wagashi (和菓子) significa, literalment, dolços japonesos (和 = sinònim de japonès, i 菓子 = dolços en general). Aquest és el nom que reben aquells dolços japonesos tradicionals que es van desenvolupar juntament amb la cerimònia del te, formalitzada en el segle XVI. Els seus ingredients principals solen ser la farina d’arròs i la pasta de mongetes, motiu pel qual es consideren molt saludables. Els sabors i la presentació solen estar vinculats a les temporades o estacions de l’any; a la primavera, per exemple, les botigues de wagashi es tenyeixen de rosa amb dolços de temàtica sakura. D’entre tots els que hi ha, possiblement els més coneguts són els daifuku (大福), els arare (あられ), els dango (団子) i els dorayaki (どら焼き).
Tant els daifuku com els arare estan fets d’un arròs glutinós anomenat mochi-gome (餅米), però el primer és un pastisset farcit amb una textura tova, mentre que el segon és un tipus de galeta cruixent amb salsa de soja. Els dango, en canvi, estan fets d’una farina d’arròs menys enganxosa: jōshinko (上新粉). Finalment, els dorayaki estan fets de farina i ou, i farcits de pasta de mongeta dolça (あんこ).
Encara que no tan conegut, un altre dolç japonès és l’amezaiku (飴細工), que sol tenir forma d’animal o insecte. Aquest es considera un art i té origen al període Heian (794 – 1185), quan s’utilitzava com a ofrena en els temples de Kyoto. L’artista que realitza el amezaiku treballa amb mizuame (水飴), una espècie d’edulcorant clar, espès i enganxós que s’elabora convertint el midó de sucre, fent servir les mans i altres eines com pinces i tisores per crear les figures.
Altres, com el tsukimi dango (月見団子), representen més que un dolç típic japonès: durant uns dies específics de la tardor s’utilitzen com a ofrenes a la lluna i al llarg d’aquesta festivitat també es mengen. De fet, es creu que aporten salut i felicitat.
Dagashi, dolços i snacks econòmics
D’altra banda, quan es parla de dagashi (駄菓子), es fa referència a tots aquells dolços i snacks, d’entre 10 i 100 iens, que es poden trobar a qualsevol konbini. Hi ha des de llaminadures, caramels i xiclets a galetes (salades i dolces), xocolata i fruits secs. Solen caracteritzar-se pels seus embolcalls colorits i infantils, i a vegades porten petits premis o joguines de regal.
I tu, has provat algun dolç japonès? Quin és el teu preferit?
