El castell de Cagliostro: el debut de Hayao Miyazaki
El castell de Cagliostro és una pel·lícula clau per a entendre els primers passos de Hayao Miyazaki al cinema d’animació. Estrenada al Japó el 15 de desembre de 1979, aquesta aventura de Lupin III va ser el primer llargmetratge dirigit pel futur fundador de Studio Ghibli i permet veure moltes de les idees visuals, narratives i emocionals que més tard apareixerien en la seva obra.
Considerada una pel·lícula de culte, la cinta ha influenciat no sols a l’animació i cultura japonesa, sinó també a molts animadors i directors de tot el món. I sí, parlem de noms de la talla de John Lasseter, un dels fundadors i creatius de Pixar.
L’origen de El castell de Cagliostro
La pel·lícula està basada en el manga Lupin III (1967-1969) de Monkey Punch, però no va ser la primera vegada que el personatge d’Arsène Lupin III va protagonitzar un llargmetratge d’animació. Ja ho va fer un any abans, el 1978, en la pel·lícula El misteri de Mamo, dirigida per Sōji Yoshikawa.
En aquest cas, va ser el debut de Miyazaki com a director, després d’haver treballat com a animador en estudis com Toei Animation i Telecom Animation. Encara que en els inicis la pel·lícula no va recaptar molt ni va ser un gran hit entre la societat japonesa, sí que va obtenir bones ressenyes per part de crítics i per altres professionals del sector. L’animació és impol·luta i, a més, té un valor històric, ja que podem veure el primer llargmetratge i els inicis del famós director de Ghibli, Hayao Miyazaki. Així doncs, quan veus Lupin III: El castell de Cagliostro pots distingir la seva empremta i gaudir de la seva excel·lent animació.
Lupin III: El castell de Cagliostro narra les aventures de Lupin, un lladre elegant, i el seu company Jigen pel ducat europeu de Cagliostro. Allí ajuden a Clarice, que vol deslliurar-se del temible comte Cagliostro, i intenten resoldre el misteri d’un tresor ocult. És possible que l’escena més famosa sigui la de la persecució de cotxe. Molts la consideren una fita important en l’animació.
Cagliostro, entre la història real i la ficció
L’argument es va inspirar molt lleument en la novel·la La comtesse de Cagliostro de Maurice Leblanc. De fet, Cagliostro va existir en la vida real: va ser un timador del segle XVIII, falsificava diners i es feia passar per comte. La seva xarlataneria el va portar a tenir un gran èxit entre l’aristocràcia i classe alta parisenca en els anys previs de la Revolució Francesa en 1789. També era un famós alquimista, fet que va provocar que quan estava a Roma la Inquisició ho detingués acusat de bruixeria i heretgia. El van condemnar a mort, però més tard li van commutar la sentència a cadena perpètua. Curiosament, la seva peculiar figura ha inspirat a moltíssimes obres de tota mena: llibres, còmics, sèries, pel·lícules, videojocs, música…
Desgraciadament, el 2024 ens va arribar la notícia que la dobladora Masuyama Eiko havia mort als 88 anys. Va doblar la veu de Fujiko, un dels personatges femenins més icònics de l’anime i una de les protagonistes de la saga de Lupin III, inclosa la pel·lícula que estem tractant en aquest article.
