Teatre kabuki: què és i característiques d'aquesta forma de teatre japonès
El teatre kabuki (歌舞伎) és una de les formes més conegudes del teatre tradicional japonès. Sorgit al Japó durant l’època Edo, al començament del segle XVII, el kabuki destaca pel seu maquillatge característic, les seves elaborades representacions dramàtiques i la seva innovadora posada en escena, convertint-se en un dels grans símbols de la cultura japonesa.
Característiques del teatre kabuki
Les obres de teatre kabuki solen representar esdeveniments històrics, conflictes morals i drames relacionats amb les emocions i les relacions humanes. Els actors acostumen a recitar els diàlegs amb una entonació molt característica i van acompanyats de música interpretada amb instruments tradicionals japonesos, com el shamisen (三味線).
La posada en escena del teatre kabuki compta amb diverses particularitats. Els escenaris presenten mecanismes especials, com plataformes giratòries i trapes, que permeten als actors aparèixer i desaparèixer de manera sobtada. A més, també podem trobar el hanamichi (花道), una passarel·la que travessa el públic i acosta encara més l’acció als espectadors.
Altres característiques destacades del teatre kabuki són el seu vestuari, escenografia i attrezzo particulars, així com les seves obres específiques, el seu llenguatge i els seus estils interpretatius, com el mie (見え), en el qual l’actor adopta una postura característica per a definir al seu personatge.
Tampoc ens podem oblidar del kumadori (隈取), el maquillatge característic que porten els actors de kabuki, simbolitzant el caràcter i els principals aspectes del personatge. Aquest maquillatge, d’estil molt marcat, es pinta directament sobre el rostre i consisteix en ratlles cridaneres i acolorides —normalment vermelles, blaves, marrons o negres— sobre una base de color blanc pur, i està dissenyat per a ressaltar els músculs, les venes i les expressions facials dels personatges.
Els onnagata: actors masculins en papers femenins
Originàriament, el teatre kabuki era interpretat per dones, però més tard es va limitar només a actors masculins, característica que perdura fins al dia d’avui. Això va ser així perquè aquestes dones actrius se les relacionava molt amb el món de la prostitució, així que va ser prohibit l’any 1629 pel shogunat Tokugawa, il·legalitzant així que les dones interpretessin papers de teatre kabuki. Va ser llavors quan va aparèixer un paper important, el de l’onnagata (女形), que s’especialitzaven en papers que representaven dones.
El kabuki, juntament amb el nō i el teatre de marionetes bunraku, són les formes de teatre japonès incloses en la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La seva importància dins del patrimoni cultural i històric és tal que avui dia encara perduren i són representades en centenars de teatres de tot el país nipó.
